Teologia > Déu
- Deïtat a la qual donen o han donat culte les diverses religions. Vegeu mitologia.
- En les religions monoteistes (judaisme, cristianisme i islamisme), ser suprem i omnipotent que és considerat com el creaador de l'Univers. La concepció de "Déu" (en aquest cas cal iniciar-ho amb majúscula) no és idèntica en aquestes tres religions, a pesar que totes parteixen de l'Antic Testament. Així, per exemple, la majoria dels cristians, creuen en la Santísima Trinitat.
La Teologia és la ciència que tracta de Déu. Les societats, a més, se solen donar a si mateixes una moral de comportament inspirada en el llibre de revelació de la religió majoritària: per al cristianisme és la Bíblia, i per a l'Islam l'Alcorà. En política, el dret a governar prové directament de Déu per a les societats mes primitives, especialment a l'Edat mitjana. Fins i tot en època franquista es governava per la gràcia de Déu. Històricament, la fe ha servit, a més, de justificació de tot l'encara no comprès científicament.
Les persones que neguen l'existència de Déu es denominen atees. La desaparició de la certesa d'existència de déu és comentada per autors com Nietzsche. Per a alguns d'aquests, el concepte de Déu ens ha deixat com seqüela una innombrable quantitat de tradicions i costums mantinguts en "el seu nom" que han deixat a l'humà, com ser animal, en segon pla, el que ha fet girar la història de manera transcendental en contra d'ell mateix, deixant-ho subjecte a la voluntat d'aquest concepte intangible, i limitant la seva vida i criança per generacions i generacions sobre la base del seu discurs.
Teologia > Déu
