Adquiere los Libros y Manuales OpenOffice

Alojamiento Web y Registro de Dominios



Oïda

L'oïda és un dels cinc sentits. És l'habilitat de percebre el so.

L'orella és l'òrgan que permet el sentit de l'oïda.

Table of contents
1 Estructura de l'oïda
2 Llindar d'audició
3 Sistema de protecció
4 Alguns fenòmens psicoacústics
5 Transtorns i malalties de l'oïda

Estructura de l'oïda

En els mamífers, l'òrgan de l'oïda o aparell auditiu consta de tres parts.

Oïda externa

Les ones sonores arriben al pavelló auricular, que les dirigeix cap al conducte auditiu extern, on resulten amplificades a certes freqüències. Finalment el so arriba a la membrana timpànica, a partir de la qual les vibracions es transmeten per mitjà sòlid.

Oïda mitjana

L'orella mitjana inclou la trompa d'Eustaqui, un conducte que la comunica directament amb la faringe, igualant la pressió entre les dues bandes del timpà. D'altra banda també hi trobem la cadena ossicular conformada pel martell, l'enclusa i l'estrep, que és el camí de les vibracions mecàniques envers la finestra oval, una altra membrana, la qual provoca una vibració en el líquid que omple el cargol.

Oïda interna

El cargol conté la membrana basilar, on resideix l'Òrgan de Corti, un conjunt de cèl·lules ciliades (entre 24.000 i 30.000) que vibren a determinades freqüències. La ubicació dels cilis al llarg de la membrana basilar guarda relació amb la longitud d'ona a la qual són sensibles.

Finalment la informació nerviosa arriba al cervell (cada orella per separat).

Llindar d'audició

Els llindars d'audició considerats stàndard corresponen a intensitats de 0 dB (20 microPa) el d'audició i a 140 dB (200Pa) el de dolor, per a una freqüència de 1000 Hz. El llindar de molèstia es situa cap als 120 dB. El rang de freqüències audibles es considera de 20 Hz a 20000 Hz, i al llarg de tot aquest espectre varia la sensació d'intensitat. La sonoritat és la sensació d'intensitat en relació a la freqüència, i per a determinar-la s'empra el gràfic de Fletcher-Munson (corbes isofòniques). La unitat de sonoritat és el fon.

Sistema de protecció

Tenim un múscul que tensa o relaxa el timpà automàticament en funció de la intensitat dels nivells suportats, i a més canvia la disposició dels ossets de l'orella mitjana. L'únic inconvenient d'aquest sistema és el seu temps d'adaptació, durant el qual l'orella pot patir seriosos danys.

Alguns fenòmens psicoacústics

Tenim més desenvolupat el sentit horitzontal que el vertical d'audició.

  • Efecte Haas: No diferenciem sons separats en el temps per menys de 40-50 ms (en aquest cas el primer so que es produeix és el que es percep, i el segon s'entén com part d'aquest). A partir de 50 ms ja els processem com sons separats.

Un altre fenòmen a tenir en compte és la presbiacúsia (pèrdua d'audició amb l'edat).

Transtorns i malalties de l'oïda

  • acufen
  • antritis
  • autofonia
  • barotitis
  • fonofòbia
  • labirintitis
  • mastoïditis
  • otàlgia
  • otomicosi
  • otorràgia
  • otorrea
  • otosclerosi
  • otospongiosi
  • paracúsia
  • presbiacúsia
  • sinòcia
  • sordària
  • sordesa
  • sordor
  • timpanitis
  • otitis
  • otòlit
  • salpingitis
  • vertigen
  • vertigen de Ménière\n




Estos contenidos también están disponibles en: Español, Deutsch, Franais, Italiano ...

Todos los textos de Wikipedia se publican bajo la Licencia de Documentación Libre GNU.

Portal y Directorio Web  -  Información Legal  -  Contacta con Nosotros