Tecnologia radiofonica
Per a que hi hagi un so, hi ha d'haver vibracions produïdes per un cos, que es propaguen en tots els medis materials en forma d´ones sonores. Aquestes ones llançades a l'aire arriben fins a les nostres oïdes, fan vibrar els nostres tímpans i aquestes vibracions són interpretades pel nostre cervell, la qual cosa ens permet percebre els sons. Però les ones de so de freqüència àudio s'han de transformar en ones portadores per poder ser emesses per la ràdio. És necessari modificar la freqüència (ritme d'oscil·lació) o l'amplitud (alçada) de l'ona sonora mitjançant un procés anomenat modulació. Aquestes ones portadores son ones electromagnètiques que es propaguen per l'espai. Generalment s'identifiquen mitjançant la seva freqüència:
- MF (Freqüència Mitjana) d'entre 300-3000 kHz amb una longitud d'ona de 1000-100 m.
- UHF (Freqüència Ultraelevada) d'entre 300-3000 MHz amb una longitud d'ona d'1 m - 10 cm.
Els dos components bàsics d'una ràdio són el transmissor i el receptor.
El transmissor genera oscil·lacions elèctriques amb una freqüència de ràdio anomenada portadora.Es pot amplificar l'amplitud o la pròpia freqüència per a variar l'ona portadora. Un senyal modulat en amplitud es composa de la freqüència portadora i dues bandes laterals producte de la modulació. La Freqüència Modulada (FM) produeix més de dues bandes laterals per a cada freqüència de modulació, gràcies a la qual cosa són possibles les complexes variacions que s'emeten en forma de veu o qualsevol altre so en la radiodifusió.
Els components principals d'un receptor de ràdio són:
- Una antena per rebre les ones electromagnètiques i convertir-les en oscil·lacions elèctriques.
- Amplificadors per a augmentar la intensitat de les esmentades oscil·lacions.
- Equips per a la desmodulació.
- Un altaveu per convertir els impulsos en ones perceptibles per l'oïda humana.
Comunicacio > Ràdio < Fisica < Ciencia\n
