Història
La Ciutat de València va ser fundada l'any 138 aC, sent cònsol romà Dècim Juni Brut, per a instal·lar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. En aquesta època inclús es van acunyar moneda pròpia a la ciutat, sent aquesta una mostra de la importància que va tenir.
L'any 75 aC va ser destruïda a la guerra entre Pompeu i Sertori, i va ser abandonada durant uns 50 anys.
En el Segle I, la Ciutat de València ja havia recuperat la població, i es van començar a construir grans obre d'infrastructura. Al segle III va començar una nova época de Decadència, com a la resta de Imperi Romà.
A l'any 711, la ciutat va caure a domini musulmà, que el va mantenir fins a l'any 1103, que la va conquerir el Cid. A la seua marxa, els almoràvits van recuperar la ciutat.
L'arribada a la Ciutat de València del rei aragonès Jaume I, el 9 d'octubre de 1238, va posar fi a cinc segles de cultura musulmana, però esta va deixar una sòlida empremta a la ciutat i al territori valencià
Deprés de la seua incorporació a la Corona d'Aragó, Es van expulsar els musulmans, i la ciutat va caure baix grans epidèmies, que van reduir molt la població.
Al Segle XV, la ciutat va tindre una época de desemvolupament económic i cívic, amb la construcció de nous espais públics, com les Torres de Serrans (1392), la Llotja (1482), o el Micalet.